Qui vol confondre en Montalbano? Per què li donen pistes falses i li engeguen un tret al cotxe?
El joc dels miralls és un veritable laberint en què fi ns i tot el comissari es perd. Posen una bomba en un dipòsit abandonat, i el rastre porta cap als nous veïns d?en Montalbano, una colla d?okupes carregats d?antecedents penals. Però a la casa del costat també són nous: una simpàtica parella, els Lombardo. Ell viatja molt, i ella, ves per on, acabarà en braços d?en Montalbano. És casual que se li espatlli el cotxe just quan passa ell?
La bellesa de la noia li dificulta la investigació del cas, fins que entre banys de mar i arancini gustosíssims, en Montalbano aconsegueix desembullar aquest joc de miralls en què tot es refl ecteix. La màfia i el tràfic de droga hi tenen ben poc a veure; és la lluita entre el bé i el mal, el costat fosc i més impenetrable de cada un de nosaltres, allò que el portarà a descobrir el culpable.

La història de dues dones valentes i emprene­dores que, tot i estar separades per un segle, estan unides pel talent i lluiten per aconse­guir els seus somnis.
Nova York, 2007: quan l?Amanda, propietària de la botiga de roba vintage Astor Place, visita una vella dama de l?alta societat novaiorquesa per comprar-li uns vestits antics, no sap que un dels objectes li revelarà un passat ple de secrets.
Amagat enmig de les vores cosides a mà d?un maniguet de pell, l?Amanda descobreix un diari del 1907. Pertany a l?Olive Westcott, una jove rica que va viure a Nova York fa més de cent anys. En contra dels costums de l?època, l?Olive no volia casar-se i tenir fills, sinó que so­miava convertir-se en cap de compres d?uns grans magatzems. La mort sobtada del pare i la crisi financera de principis de segle, però, la van arrossegar fins a les portes de la pobresa. Envoltada de noies treballadores, va haver de lluitar per sobreviure i adaptar-se a un món completament diferent del que ella coneixia.  
A mesura que avança en la lectura del diari, l?Amanda descobreix que la seva vida i la de l?Olive tenen molt en comú i s?adona que amb quaranta anys ja és hora que ella també resolgui els dubtes pendents sobre la relació que manté, encari el futur i tiri endavant la botiga.

«Els amors difícils és el títol amb què l?autor va recollir (per primera vegada el 1958) aquesta sèrie de relats. Definició irònica, sens dubte, perquè quan es tracta d?amor o d?amors, les dificultats són molt relatives. O com a mínim, el que hi ha en la base de moltes d?aquestes històries és una dificultat de comunicació, una zona de silenci al fons de les relacions humanes. »
Si aquests contes són, en la major part dels casos, històries de parelles que no es troben, en el fet de no trobar-se, l?autor sembla fer-hi constar no solament una raó per a la desesperació sinó també un element fonamental ?fins i tot, l?essència mateixa? de la relació amorosa... Potser el títol que explicaria millor el que tenen en comú seria Amor i absència.»
Amb aquestes paraules presentava Italo Calvino Els amors difícils, una obra mestra de la literatura contemporània ?un clàssic modern?, que mai fins ara s?havia traduït al català.